Ioga a l’escola: què, com, per què …
La nostra societat actual està plena d’estímuls, saturada d’informació i d’un ritme frenètic, la qual cosa dispersa l’atenció dels nens en diferents direccions. Totes aquestes pràctiques ajuden els nens a gestionar aquest estrès a què ens veiem sotmesos i a millorar en el procés d’ensenyament i aprenentatge a l’aula.

Practicar ioga a l’escola uns minuts al dia aporta als nens relaxació i tranquil·litat en moments de cansament i excitació. Segons els experts, el ioga millora la memòria, l’atenció i l’aprenentatge, alhora que fa conscients als nens de les seves pròpies emocions.

Les escoles veuen el ioga com una pràctica beneficiosa sense efectes adversos, que permet als nens parar i conèixer el seu propi cos. Aquest fet és especialment clau perquè els nens aprenen a detectar canvis en la respiració i en els pensaments que els poden posar en alerta, alhora que els fa conèixer eines que poden ajudar-los a reconduir una situació estressant, com, per exemple, canviar el ritme de la seva respiració. Quan els nens descobreixen que ells mateixos poden guiar les seves pròpies emocions estem davant d’una gran victòria, perquè els dóna autonomia, una competència molt important, i els fa sentir capaços i importants.

El ioga desenvolupa en els nens la capacitat de connectar amb la pròpia interioritat. permetent i promovent el coneixement del món interior, mentre que l’ensenyament estimula i promou coneixements del món exterior.

El ioga també permet que els alumnes més petits s’aturin per poder sentir, reflexionar i respirar una competència que es considera bàsica per trobar l’equilibri i afrontar els reptes de la vida. Els nens que practiquen ioga són més capaços de gestionar les seves pròpies emocions i d’associar-se més conscientment amb ells mateixos, amb els altres alumnes de la classe i el seu entorn, així com amb les adversitats que es poden anar trobant al llarg de la seva vida.

mindful classroom

Ajuda als nens a gestionar les seves emocions
El ioga no és només la pràctica d’una sèrie de postures, és una disciplina centrada en millorar la salut de la persona en la seva totalitat.

Les asanes (postures) ajuden a conèixer el cos, estabilitzar l’esquema corporal, desenvolupar la lateralitat i perfeccionar psicomotricitat fina i gruixuda.

Els pranayamas o tècniques de respiració ajuden a canalitzar les emocions i enfortir els pulmons. Utilitzem aquestes pràctiques per a treballar l’educació emocional des de petits.

La meditació o mindfulness és “estar present” o “ser conscient” al realitzar una activitat. L’atenció conscient afavoreix que siguem més pacients i ens allibera de l’impuls de reaccionar.

En general, totes aquestes pràctiques ajuden a harmonitzar els dos hemisferis cerebrals. Segons Daniel Goleman, el qual va revolucionar el panorama de la psicologia, la pedagogia i el món de l’empresa amb la publicació del seu èxit de vendes Intel·ligència emocional, l’ús correcte de tots dos hemisferis activa la intel·ligència emocional.

“Un nen que acaba la seva jornada escolar de manera relaxada pot comprendre millor tot el que ha après durant el dia”.

Com realitzar una classe de ioga a l’aula
És important dedicar-los el temps suficient per conèixer els gustos i inquietuds del grup. També cal explicar-los què és el ioga i quin tipus de valors treballarem: incentivar la companyia, saber escoltar, no alçar la veu si l’activitat no ho requereix i ordre i respecte cap als altres.

Després de retirar les sabatilles, posar les estoretes en cercle i conèixer l’estat d’ànim de cada un (petita ronda), començarem amb les primeres asanes: postures que van sempre relacionades amb animals o amb elements de la natura, com les següents:

L’arbre: amb la planta de el peu dret sobre el genoll esquerre i les mans juntes sobre el pit, es tracta que els alumnes sustentin l’equilibri sobre un únic suport.

El gat: amb quatre suports a terra i les nines just a sota de les espatlles, els alumnes inspiren profundament mentre s’arquegen l’esquena, i espiren ajupint el cap i ficant l’abdomen cap a dins.

La papallona: donant suport a les plantes dels peus una contra l’altra, s’agafen amb les mans movent els genolls de dalt a baix copiant l’aleteig d’una papallona.

Aquestes postures els ajuden a millorar el sentit de l’orientació, l’estabilitat, l’agilitat, la flexibilitat en les articulacions, el desenvolupament i destresa en els músculs motors, a més de crear uns bons hàbits per a la salut de la columna vertebral.

D’altra banda, fomentem aspectes importants en el desenvolupament dels nens com l’autoestima, major reducció de l’estrès i millor harmonia en la personalitat i caràcter.

Classe en tres fases
A les classes de ioga es fomenten tres aspectes fonamentals d’aquesta disciplina: l’energia, la concentració i la relaxació.

A la primera part de la classe realitzarem diferents postures (asanes) perquè els alumnes puguin deixar anar tota l’energia acumulada; en la segona prestem atenció a la concentració i en l’última part practiquem la relaxació a través de la respiració.

El joc està present en tota la sessió. Les asanes amb què comença la classe es poden fer a través de diferents jocs, com un joc de cartes en el qual es mostren les postures o amb fitxes creades pel mestre ell mateix, dinàmiques de grup com el ‘1 2 3 ioga‘ o el joc de les estàtues.

A la segona part de la classe i per fomentar la concentració, es poden utilitzar jocs similars al ‘Memory’, que ajuda a desenvolupar la memòria recordant les asanes i amb el qual també es treballen les emocions. És aquest moment és quan es presta especial atenció a com se senten els alumnes amb les diferents postures, indicant-los pautes per gestionar-les.

Finalment, es procedeix a realitzar la relaxació i a finalitzar la classe amb una meditació individual o grupal en la qual treballen la respiració, fent ús de diferents mètodes com el de l’globus o la respiració de l’abella. En aquest moment, la sala es condiciona amb espelmes, sons de la natura i la realització d’alguns mantres. El moment final va precedit del cant de l’OM, ​​perquè els alumnes es vinculin amb el moment present i l’entorn que els envolta i ens  acomiadem,  agraim per la pràctica, amb el clàssic ‘Namasté’.

Un cas de referència a França
La RYE (Recherche sur le Ioga dans l’Éducation) és una associació fundada per educadors a França. Va ser creada el 1978 per la doctora Micheline Flak, de l’Institut Superior de Pedagogia de París, i des de llavors no ha deixat de créixer i expandir-se en diferents països.

Va néixer de la cruïlla entre el ioga mil·lenari i el sistema educatiu i la seva existència respon a una demanda col·lectiva. “Crec que, juntament amb els programes governamentals d’alfabetització, necessitem un programa d’estudis per a l’alfabetització ‘interna’, per tal d’ensenyar als nens a llegir el llibre del seu cos, cor i ment”, declarava la doctora Flak, que advocava per una educació que contribueixi a abordar l’aprenentatge i la vida de manera holístic. “El rebuig i desmotivació no és ineluctable a l’escola”.

Els membres de la RYE rebaten als que desconfien o creuen que aquestes tècniques són un temps robat a la disciplina o la memòria, per exemple. Estan convençuts que el plaer d’aprendre i el ioga, junts, poden harmonitzar els que es donava per perduts, oferir nova motivació als alumnes que s’avorreixen, insuflar una dosi d’energia als que estan cansats i calmar els més nerviosos.