La Teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner
13 de juliol de 2021

La Teoria de les intel·ligències múltiples, va ser ideada per un psicòleg americà anomenat Howard Gardner, per a oposar-se al paradigma que hi havia establert de que només existia una sola intel·ligència. Gardner, va proposar que la humanitat requereix el desenvolupament de diferents estils d’intel·ligència, però sense entrar en la contradicció amb la definició científica d’aquesta, ja que Gardner comparteix la definició amb la qual és coneguda la intel·ligència, com la capacitat de solucionar problemes o elaborar béns valuosos.

 

Treballar amb persones que havien sofert algun problema cerebral, va ensenyar a Gardner que el més important és la zona en la qual es pateix la lesió, ja que depenent de la zona en la qual es trobi, hi haurà unes fortaleses i debilitats diferents, com podria ser perdre la parla, la destresa musical, la capacitat auditiva, la mobilitat corporal o la orientació. En l’àmbit de l’educació, la teoria de les intel·ligències múltiples, va representar un qüestionament i un repte al mateix temps.

Al treballar amb infants, va observar un procés molt semblant, ja que considera que hi ha nens que són molt bons pels idiomes, altres que són molt bons en matemàtiques, ciències, esports.. Però que en molts casos, eren bons en un àmbit, però incapaços d’analitzar o aprofundir en un altre. La clau, va ser veure que es poden tenir unes grans habilitats per fer algunes coses, però al mateix temps no tenir-ne d’altres per a realitzar coses diferents.

 

Aquest descobriment, va permetre que veiés que el terme intel·ligència estava mal formulat, ja que no existeix únicament una manera de ser-ho ni existeix la possibilitat de medir-la.  És per això, que Gardner considera que existeixen vuit intel·ligències predominants, amb unes capacitats i habilitats específiques en cada una d’elles:

  • Intel·ligència Lingüística: És l’habilitat per utilitzar amb un domini avançat, el llenguatge oral i escrit en totes les seves expressions. Com per exemple polítics, professors o oradors
  • Intel·ligència Musical o Rítmica: És l’habilitat de saber utilitzar, percebre i respondre a les diferents formes i elements musicals, com el ritme, el timbre o el to. Com per exemple els músics. 
  • Intel·ligència lògico-matemàtica: És l’habilitat per al raonament complexe i lògic, l’abstracció i la capacitat per a resoldre càlculs matemàtics o problemes. Com per exemple els científics o els jugadors d’escacs.
  • Intel·ligència Visoespacial: És l’habilitat de percebre el món, les formes i l’entorn per a transformar-lo i crear imatges mentals a partir de l’experiència visual. Com per exemple en la fotografía, els vídeos o la creativitat 3D i 4D.
  • Intel·ligència Corporal o Kinestésica: És l’habilitat de saber utilitzar el cos per aprendre i expressar idees i sentiments, o dominar habilitats físiques com l’equilibri, la força, la flexibilitat o la velocitat. Com per exemple en la Dansa o la Gimnàstica.
  • Intel·ligència Intrapersonal o Individual: És l’habilitat per a comprendre’s a un mateix de manera profunda, i saber utilitzar aquest coneixement per al dia a dia en la vida. Com per exemple els psicòlegs o els filòsofs
  • Intel·ligència Interpersonal o Social: És l’habilitat per a interactuar, empatitzar, comprendre i relacionar-se amb les persones. Com per exemple membres de ONGs o campanyes d’ajuda per a refugiats.
  • Intel·ligència Naturalista: És l’habilitat per el pensament científic, per a observar i estudiar la naturalesa, identificar patrons i utilitzar-la de manera productiva. Com per exemple científics defensors de la naturalesa o el canvi climàtic.

 

Segons Gardner, totes les persones compten amb totes i cada una de les 8 classes d’intel·ligència, però cada una destaca més en una que en les altres, tinguent totes el mateix valor i importància. Normalment, es necessita dominar una gran part per a poder enfrontar-nos a la vida, independentment de la professió que exercim, ja que la majoria de les feines utilitzen la majoria dels estils d’intel·ligència.

 

A les aules, des de ben petits, es rep una educació que ofereix continguts i procediments enfocats a avaluar clarament dos estils d’intel·ligència com són la lingüística i la lògico-matemàtica, però això és insuficient per educar als infants i alumnes amb tot el seu potencial possible.És per això, que Howard Gardner, mitjançant la seva teoria, va aconseguir posar a debat la necessitat d’un canvi en el paradigma educatiu, tot recalcant que el més important de la seva teoria, no són les 8 intel·ligències proposades, sinó la conceptualització de la cognició humana amb processos paral·lels i independents. Per això, ha comentat varies vegades, que possiblement les intel·ligències múltiples no són realment les que ell va proposar, sinó unes altres que no s’han tingut en compte o que s’agrupen sota el nom d’una única intel·ligència.

 

Per a poder aplicar la teoria de les múltiples intel·ligències a l’aula, el primer pas que heu de realitzar els professors, és escollir la naturalesa de la seva pròpia intel·ligència, per posteriorment comprendre quina és la de cadascun dels estudiants, gràcies a diferents exercicis d’observació que poden demostrar facilitats i dificultats que presenten cada un dels alumnes.

 

Considera que l’intel·ligència, vincula la capacitat per a resoldre problemes i per crear productes culturals, així que des d’aquest punt de vista, és un concepte totalment relacionat amb la creativitat. Al mateix temps, cada intel·ligència representa una manera de veure o conèixer el món, ja que cada persona compta amb un perfil d’intel·ligència propi.

Si aquesta no és un paràmetre universal i cada persona compta amb un perfil diferent, queda palès, que durant els processos d’aprenentatge i el seu sistema d’avaluació s’han de valorar diferents aspectes com la diversitat, les capacitats individuals, la constitució cerebral, l’entorn i el context cultural.

 

És per això, que en l’educació, aquesta teoria, va establir unes pautes que permeten reconèixer i acceptar la diversitat, i al mateix temps, establir uns principis d’igualtat. El més ideal, és que des del centre, s’incloguin metodologies i processos d’anàlisis per a poder detectar des de ben petits, les capacitats dels nens i així poder potenciar per un enfoc adequat al futur, com en l’elecció d’una carrera professional relacionada a aquestes. Hi ha centres que utilitzen un estil de pedagogies que desenvolupen mecanismes d’identificació de les diferents intel·ligències, i que ajuden a potenciar-les, aplicant la metodologia en altres matèries.

 

Així doncs, el que podem veure clarament gràcies a aquesta teoria de les intel·ligències múltiples, és que el més ideal pel futur dels nostres infants, és que puguin desenvolupar-se laboralment en allò que els fa feliços, potenciant les seves habilitats i disfrutar i destacar en allò que els apassiona i agrada.

 

 

Fed UE
Didactic Labs, en el marc del Programa d'Iniciació a l'exportació de l'ICEX, ha comptat amb el suport de l'ICEX i el cofinançament del fons Europeu FEDER, per contribuir al desenvolupament internacional de l'empresa i del seu entorn.
Logos footer
Go up