Qui és Javier Arenas?

Mestre de Primària i llicenciat en Filologia Anglesa,  Licenciado en Filología Inglesa, treballa en el sector de l’educació poc més de 20 anys, els últims deu en el primer cicle d’E.S.O. en un institut de Ciudad Real.

 

Quina part del teu treball t’agrada més?

M’agrada tot més o menys per igual, en aquest moment no m’és fàcil destacar alguna cosa en particular. Potser provar alguna cosa nova… i que funcioni!

Quina ha estat la major satisfacció que has tingut com a professor?

No puc dir que hagi viscut experiències molt intenses en la meva carrera professional, però gaudeixo diàriament de moments molt gratificants, la majoria d’ells tenen a veure amb els nois i noies: la cara de satisfacció que poses quan els hi surt bé o entenen alguna cosa que els hi suposa un esforç, l’alegria natural que mostren quan estan a gust… També les mostres de gratitud dels pares.

Quines tendències es perceben en el futur de l’educació?

Crec que moltes però, en definitiva, totes dirigides cap a la mateixa direcció, allunyant-se de les figures de professor-alumne tradicionalment enteses com a emissor-receptor, educador-educant, mestre-aprenent … M’atrauen especialment les que posen l’accent en la dimensió social de l’aprenentatge, d’una banda i les que, d’altra banda -i a vegades al mateix temps- subratllen la dimensió individual, la iniciativa i el paper protagonista de l’alumne en el seu propi procés d’aprenentatge

Consideres important posar deures als alumnes?

No. El que realment importa és el que succeeix a l’aula, és on l’alumne o l’alumna té l’oportunitat d’aprendre i interactuar amb la resta, tant companys com professorat.

Creus que la tecnologia és important a  l’aula?

És clar, i queda molt camí per recórrer, encara que sembli que hem avançat molt. Hi ha molts recursos tècnics a disposició del professor, que pot continuar donant classe mentre els seus alumnes escolten i prenen nota en silenci … amb els seus dispositius mòbils també en silenci, guardats a la motxilla o aparcats a casa. Quants quilos de paper carreguen els nostres fills i alumnes diàriament? Quants diners ens estalviaríem els pares comprant llibres de text digitals?

En aquest context, quina importància li adjudiques a la capacitació docent?

És crucial, però ha d’anar encaminada cap a la bona direcció: menys PowerPoint i més aprenentatge col·laboratiu, basat en projectes, “Flipper Classrooms” … Hi ha molt camp obert, ja n’hi ha prou de lliçons magistrals digitalitzades.

Com t’imagines l’aula en els propers cinc anys després dels avenços tecnològics que es poden produir?

Igual que ara, igual que fa cent anys, si el canvi tecnològic no ve acompanyat del canvi veritablement rellevant, el canvi metodològic.

Consideres Additio App com a una eina clau per al professor 2.0? Per què?

Deixant de banda el que s’entén per professor 2.0, la meva resposta és sí, sens dubte. Ara per ara és l’alternativa més completa, versàtil, multifuncional i multiplataforma del mercat.

Què li diries a un professor que encara no useu Additio App?

Que no esperi més i adquireixi una llicència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *