A principis de maig, Mark Bauerlein va escriure a The New York Times un interessant article sobre els qüestionaris d’avaluació de professors, comparant tendències dels últims deu i vint anys sobre què significa el professor per a un alumne i com el valora.

En el seu article, Bauerlein subratlla què ha canviat en aquests anys: els alumnes puntuen al professor a l’alça si és just amb la seva manera de qualificar i si aprova molt o poc. Els professors s’han adaptat a aquest clima d’acreditació orientat al rendiment.

El filòsof Jean-Claude Milner distingeix entre ‘saber absolut’ i ‘saber relacional’. El saber absolut pot entrar en una mecànica infinita de qualificacions i requalificacions, sense trobades entre subjectes: se sap o no se sap. En canvi, el saber relacional suposa que hi ha un altre que ens ensenya i amb això ens fa canviar. La dignitat, l’honor i el saber d’un professor no es poden mesurar amb puntuacions perquè va molt més enllà d’una simple qualificació. El respecte i l’atenció que es mereix un alumne no pot reduir-se a la nota que obté en els seus treballs o els seus exàmens. Sense experiència de relació memorable entre professors i alumnes l’únic que trobem al final són els punts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *